ara pots descobrir La definició i diversos exemples de com utilitzar la paraula marjaler, en aquesta selecció de rectificacions ortogràfiques pots veure com es pot usar en un context real aquesta paraula i fer servir un dels sinònims que et proposem de la llista completa que pots trobar aquí a més veuràs la seva Definició perquè et sigui moltíssim més simple comprendre què significa marjaler.
Definició de marjaler
Habitant o treballador de la marjal.
¿Cóm es diu marjaler en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice marjaler en catalán?
Si tens ganes de saber com s’escriu en castellà marjaler has de entendre que la seva traducció és marjaler pots trobar en la nostra pàgina web més exemples en català perquè et sigui més simple contextualitzar-la en castellà.
Exemples de com utilitzar marjaler
En situació d’avinguda extraordinària, la plana d’inundació té una amplada inicial d’uns 2 km, que augmenta fins a uns 7 km, per després disminuir progressivament fins a uns 2 km a l’altura de la confluència amb el riu Magre ia partir d’aquest punt es s’estén en dos braços diferenciats feia les zones humides de l’Albufera pel nord-est i cap al Marjal del Sud del Xúquer, ocupant extenses àrees d’arrossars i tarongers.
La recent operació militar a […] el districte de Marjal va ser important […] des del punt de vista de l’estabilitat, però també […] és important prendre nota de la impressionant quantitat de confiscacions de drogues.
Aquesta zona és pràcticament plana (marjals i terrenys inundables) i la seva altitud, força reduïda (inferior […] a 100 metres).
Perquè no volen obrir un nou front quan es […] estan batent a la marjal iraquià.
Les actuacions complementàries propostes per al tram baix de la plana d’inundació es basen en un increment de les sortides al mar des de la zona de desbordament en la Marjal del Sud del riu Xúquer, tant a través de l’Estany de Cullera, com d’un nou llit artificial aigües avall del ferrocarril València-Gandia.
Avui en dia encara es poden veure la successió de marjals en tota la costa valenciana, encara que de menor grandària que l’Albufera de València.
En limitant amb el terme de Catral, el Parc […] Natural del Fondo, és una àmplia zona de marjals, que ocupen en el passat la major […] part del Baix Segura, […] i que té gran importància ornitològica.
Amb una espectacular esfera de 26m de […] altura, la zona Aiguamolls representa dos […] els ambients de zones humides més curioses del planeta: el manglar i la marjal.
Actuacions de millora del drenatge de la Marjal del Sud del Xúquer
Nidifica […] en tot tipus d’aigües continentals amb abundant vegetació palustre, en llacs, aiguamolls, riberes, marjals, zones pantanoses o amb fangs i recessos de rius i rierols.
A més és una de les poques Albuferes que es conserven en […] bon estat a la Comunitat Valenciana, la costa antigament estava formada per una successió […] d’albuferes i marjals.
Al llarg del trajecte el visitant […] […] pot aturar en les diverses àrees de descans existents per a contemplar el paisatge, observant les marjals a un costat, i la Serra de Segària a l’altre.
Les investigacions per a la gestió ecològicament racional se centraran en els ecosistemes amb […] […] distribucions diferents de l’aigua en l’espai i en el temps (per exemple, ecosistemes àrids i semiráridos, selves tropicals amb marjals, ecosistemes de muntanyes), i que plantegen doncs problemes però brinden també oportunitats per al desenvolupament humà.
La ruta d’Entre Senill i Borró es realitza des dels marjals de Gandia fins a les dunes, recorrent tot el paratge natural que el caracteritza, l’itinerari té un […] total de 8,7 km.
L’operació, que es […] va concentrar en Marjal, al centre […] d’una regió on hi ha cultius considerables de cascall, […] ha de ser seguida per una important tasca de governança.
Tot i que s’han traçat bons mapes, és difícil aconseguir […] estimacions de superfície dels rius i rierols i […] dels pantans, marjals, llacs de meandre […] i llacunes relacionats amb ells.
Les investigacions se centraran en els ecosistemes que tenen distribucions diferents de l’aigua en l’espai i el temps (per […] exemple, els ecosistemes àrids i semiàrids, […] els boscos de marjals tropicals, els [… ] boscos de muntanya coberts de núvols) […] i que, per tant, plantegen diferents problemes per al desenvolupament humà.
O viatjar entre els arrossars del marjale.
les característiques habituals de les àrees inundables, en general, inclouen aiguamolls, planes forestals inundables i altres planes d’inundació, cons de dejecció de torrents a les àrees de muntanya, marjals, albuferes i nombrosos elements (molts d’ells associats a ecosistemes de gran valor ecològic) que assenyalen els límits de crescuda que arriben aquests fenòmens, que, com ja s’ha dit, són esdeveniments […] […] consubstancials amb el règim fluvial i la dinàmica costanera.
En aquest sentit es potencia el desguàs natural cap al riu Verd a la marge esquerra i es plantegen dues sobreeixidors actius cap a les zones humides de l’Albufera al Nord i de la Marjal del Sud del Xúquer a fi de conduir part de les aigües, que ja desborden en la situació actual, cap als seus ramals naturals de desbordament.
L’altre factor d’aquest descens productiu ha estat la detecció d’un fong que ha afectat sobretot a les terres de marjal.
Marjala té una casa de camp preparada per al teletreball en què es poden utilitzar gratis ordinadors, molt popular per a banca electrònica i per contactar […] […] amb els serveis socials municipals.
El terme col·lectiu «rodolitos» designa una estructura biogènica […] […] produïda per diverses espècies d’algues vermelles coral·lines (coralináceas) que tenen esquelets durs calcaris i que creixen sobre el llit marí com algues coral·lines vives, no subjectes al substrat i constituïdes per branques, ramells o nòduls, formant acumulacions en les ones del llit marí d’aiguamolls o marjals.
El món pesquer està representat per materials provinents de les […] diverses llacunes i marjals que hi ha al […] territori valencià.
Els aiguamolls costaners, com els manglars i les marjals salines, contribueixen a més a la mitigació del canvi climàtic mitjançant el segrest i emmagatzematge […] de carboni.
El Museu té una exposició permanent, sobre la qual s’està treballant per dividir-la en cinc àmbits que defineixen la relació entre les persones i el medi sobre el qual actuen: la ciutat, l’horta, la marjal, el secà i la muntanya.